ESGLÈSIA PARROQUIAL

El temple parroquial de la Vila, bastit entre 1736 i 1756 pel mestre d'obres Joseph Palau pertany a l'estil barroc desenvolupat al nord valencià. Es tracta d'un espai diàfan amb una nau de tres tramades i pañelles laterals comnicades per grans arcades formant, quasi, un temple claustral amb coberta de canó i llunetes, voltes bufades a les capelles i mitja taronja ovalada al creuer.

Un mateix nivell de teulada cobreix tant la nau com les capelles amb una tènues il.luminació per tres finestrals. Destaca la cúpula del creuer i el campanar, de planta quadrangular i factura austera, il.luminat per cinc obertures a manera d'espitlleres, coronat per una creu de ferro. La capella de comunió, als peus del temple, mostra una decoració posterior a la resta i s'articula amb l'elevada torre quadrada. La decoració interior es va renovar l'any 1963 ràcies al mecenatge dels "indians mexicans", raó per la qual apareix al presbiteri la Mare de Déu de Guadalupe. El frontis és auster, amb una portada dòrica que mostra al nínxol superior la imatge del copatró Sant Blai.

El llegat parroquial de l'orfebreria i ornamentació litúrgica, abastant peces del S.XV al S.XVIII, és molt important. Podem destacar les casulles, custòdies i creus, així com la creu processional de cristall de roca tenint en compte, a més, que s'han catalogat 82 objectes que formen el "tresor sacre" de La Salzadella.

ERMITA DE SANT JOSEP

Del segle XVI. Situada a l'alt de la muntanya, fins el segle XVIII es va venerar en honor a Sant Cristòfol.

ERMITA DE SANTA BÀRBARA

Les primeres notícies d'aquesta Ermia daten de finals del S. XVII encara que, probablement, va ser reedificada sobre una més antiga. En terres de llauradors són innumerables les ermites dedicades a Santa Bàrbara, doncs se li resa per a veures lliure dels llamps de les tempestats. Quan trona, la tradició popular encara conserva el dit. "Santa Bàrbara bendita, que mos guardo la collita".

De l'Ermita es conserva un esborrany del contracte sobre la decoració original durant la seua construcció, però, l'any 2001, la reconeguda pintora Trinidad Sotos Bayarri va pintar una snusual Passió del Senyor amb figures de grandària natural que transmeten un sentiment seré, ni tenebrós ni fosc: "un Via Crucis únic: per a la Salzadella i amb la gent i el paisatge de La Salzadella".

CALVARI

El Calvari és un conjunt arquitectònic format per l'Ermita i el Via Crucis amb les 14 estacions que representen la Passió de Jesús, envoltades per un jardí d'arbres i plantes ornamentals.

Construït inicialment a les afores del poble, el seu origen data del S.XVII amb la posada de catorze creus de fusta per tal de que els fidels poguessin recòrrer el Via Crucis. Entre 1797 i 1801 es va renovar substituïnt les anigues creus per 14 capelletes que representen la Passió de Crist. Això ho testifica la referència de les 402 lliures que van gastar i la inscripció de la portalada de pedra del Calvari, on hi ha un relleu escultòric amb la imatge de l'escut heràldic del poble. L'any 1982 va ser enderrocat a causa de la tercera guerra carlista, però es va restaurar la tanca i la teulada al temps que van tornar a col.locar els retaules ceràmics de les estacions. El 18 d'agost de 1907 es va erigir un nou Via Crucis, però l'any 1936 es tornà a destruir.

Finalment, l'any 1984 es reconstueix l'actual Calvari per obra del Tallers de V. Gallén, prestigiós tauleller de Castelló. Així doncs, els conjunt de les capelles del Calvari consta de tres cossos:
-Una base motllurada on descansa un gran bloc regular de pedra calcària polida.
-Sobre esta base hi ha un templet de pedra d'estil clàssic decorat amb un arc de mig punt. Al seu interior es troben els taulellets policromats i esmaltats, a manera de retaule, que representen la Passió.
-Damunt dels templets trobem les cúpules galonejades de pedra i, sobre aquestes, restes del peu on descansaven les desaparegudes creus de ferro.

ERMITA DE SANT ANTONI

Esta ermita, dedicada a Sant Antoni de Pàdua estava situada originàriament a extramurs de la vila medieval emmurallada. Es desconeix el moment de la seua construcció, tot i que ja existia l'any 1784, quan es va construir un forn a les seues proximitats, avui ja desaparegut.

La ermita és de planta quadrangular, amb paret de maçoneria travada amb morter i cantonades de carreus regulars de pedra calcària, destacant la inexistència de finestres a tot l'edifici. La coberta de l'Ermita és a dos vessants, en teula morisca, rematada per una espadanya, també de maçoneria. L'entrada la conforme una porta arquitravada de carreus, sobre la qual es pot observar un arc de descàrrega. El seu interior està dividit en dos espais, mitjançant un arc de mig punt que separa als fidels de l'altar. La decoració utilitzada és la pintura al fresc sobre un arrebossat de calç, destacant les rosasses de l'arc, la creu del Carmel de la falsa cúpula interior i les escriptures oratòries dedicades a Sant Antoni de Pàdua.

PORTAL DE LA BASSA

La Salzadella conserva part de la seua històrica muralla medieval que es coneix des del S.XIII, quan es va fortificar el nucli primitiu. Actualment, encara es pot observar una part del llenç de la muralla medieval al costat del portal de la Bassa, declarada Bé d'Interés Cultural. El traçat defensiu de La Salzadella tenia quatre portals protegit per torreons, encerclant les actual places Major i de Sant Antoni, axí com l'actual carrer Major i els espais públics més importants de La Salzadella medieval: l'Esglèsia vella, l'Hospital, la Casa de la Cort, el forn vell, l'hostal, l'Almodí, la presó i el fossar vell.

La murallla, realitzada en maçoneria i travada amb morter, presenta un talusament al parament externt que afavoria les seues condicions defensives.

Així doncs, el Portal de la Bassa és un dels portals de la muralla medieval del nostre poble que protegia l'entrada del camí de Sant Mateu, format per un arc de ig punt de carreus obert al llenç del mur. Sobre l'arc pot observar-se una obertura dins de la muralla que correspon, possiblement, a una antiga tronera desapareguda. A finals del S.XIII podria ser el moment de la seua construcció, encara que l'any 1431 està documentat com el moment en que es va reparar la torre defensiva annexa a este Portal.

PORTAL DE LES COVES

Es tracta d'una de les antigues portes d'accés al recincte fortificat medieval de La Salzadella. Presenta una estructura constructiva on destaca l'arc de mig punt de carreus, obert al llenç del mur de la muralla i envoltada d'habitatges de construcció recent. L'arc està realitzat íntegrament en maçoneria travada amb morter donant accés a l'antic nucli medieval del poble, on encara es conserven diverses cases amb arcs de mig punt a la seua entrada.

Aquest Portal és l'únic fragment de muralla conservada en este tram, el qual s'estima que data de l'any 1294. Es coneix l'existència d'una torre annexa, desapareguda actualment, la qual va ser reparada en diverses ocasions. Finalment, dir que el moment de construcció de les muralles de La Salzadella es pot relacionar amb el fet de la repoblació cristiana durant els S.XIII i XIV, temps en que es van fortificar la majoria dels pobles del Maestrat.

PEIRÓ DEL CAMÍ CEMENTIRI

PEIRÓ DE SANTA BÀRBARA

LA PILARICA

Es tracta d'una capella monumental devotiva de caràcter urbà adossada a la façana d'una vivenda, l'orígen de la qual data del S.XIX. És curiosa perquè segueix el patró dels temples clàssics, on la capella està formada per dues columnes d'estil dòric amb fustes monolítiques que sustenten un arquitravat de pedra on apareix gravat un anagrama amb les inicial de la Verge Maria. L'estructura queda coronada per una creu de ferro.

Destaca la presència de la imatge de la Verge del Pilar, situada a una fornícula, entre les dues columnes, sobre una cornisa de marbre i protegida per un cristall. Possiblement els seus orígens procedeixen d'algun resident aragones, al igual que es va donar a altres pobles del Maestrat, com per exemple, Catí.

PLAÇA MÈXIC

La Plaça Mèxic de La Salzadella és un exemple excepcional d'arquitectura indiana per la seua singularitat, el seu valor històric, pedagògic, cultural i social. Compta amb una gran font decorativa situada al centre de la Plaça, amb una profusa vegatació d'espècies tropicals i algunes palmeres. Aquesta constitueix la principal imatge urbana de la ciutat i el seu caràcter indià s'explica per la influència i contribució econòmica d'emigrants del nostre poble que van fer fortuna a Mèxic.